La Mariona ens fa arribar aquest escrit del seu pare

16 Oct

  A TALL  DE  MANIFEST

 

No sé a quin organisme em tinc que dirigir. Un amic, a l’arribar a un agnosticisme total, ha anat a la parròquia perquè li esborressin la seva afiliació a ser catòlic, apostòlic i romà.

Ara cerco una entitat, potser la ONU, potser l’UNESCO, per tal de donar-me de baixa de la meva inscripció de formar part de l’humanitat. D’aquest col·lectiu de mamífers que maten, que roben, que violen, que falsegen sentiments amb un fanatisme que, amb molt de teatre, amaga l’ambició del diner.

Un somer repàs del segle XX dona una xifra de morts de cent milions, potser quedo curt. Quan contemplo a la televisió l’ imatge d’ un humà darrera un parapet prement un fusell per disparar un tret amb la finalitat d’abatre un ésser a qui el cor batega que deixarà d’esser estimat i que està farcit d’il·lusions, se’m gela la sang.

El causant de la mal i feta, aquesta nit, dormirà tranquil i potser serà condecorat i titllat d’ heroi per haver abatut un desgraciat.

En un simposi d’ especialistes militars, s’ha arribat a la conclusió que el bombardeig de Dresde no era necessari (hi moriren cent mil persones). Qui va ser el que va ordenar aquest carnatge?El fet és sols una mostra. Tenim constància de l’ hecatombe de Verdú, del camí de les Dames, de la invasió de Rússia. També en el nostre país, pensem en la batalla de l’ Ebre, en la conquesta de Badajoz i en un etcètera sagnant.

Quin cervell va entabanar cinc cents mil persones perquè es fessin escàpols ja que l’ enemic era ferotge i emprengueren el camí cap a França? Era una munió de dones, homes, infants suportant un fred polar (era el mes de gener de 1939) i per més inri l’aviació franquista anava metrallant aquest corrua de miserables.

Tots els que manaren aquestes mal i fetes dormien tranquils penjant-se medalles i condecoracions.

No em refereixo solament al passat. Actualment trobem inhumnes la invasió de l’ Iraq, la constant sangonera de jueus i palestins i les guerres trivial d’Àfrica.

No és indignant que una genteta tingui seqüestrada una senyora (Íngrid Betancourt) durant cinc anys i els organismes internacionals de les altes instancies facin els ulls grossos i que el països que són tan rics tolerin la fam que colpeja l’ Àfrica?

Tinc motius suficients per donar-me de baixa d’aquesta conxorxa que es diu humanitat. I m’afiliaria, de bon grau, a la raça equina o asnal. Per tant comunico als meus amics, coneguts i saludats que no trobin estrany que en els propers Tres Tombs que celebrin a la vila em vegin formant part de la desfilada amb uns cascavells lluentíssims.

Rafel Bigorra i Rius

Anuncios

3 comentarios to “La Mariona ens fa arribar aquest escrit del seu pare”

  1. sentitscomu 16 octubre, 2013 a 16:34 #

    Sense paraules, ja està tot dit. Una abraçada,
    Marta

    • Carme 16 octubre, 2013 a 16:50 #

      M’agrada especialment el dos primers paràgrafs i l’ultim. És una forma simpàtica de fer una reflexió molt seriosa.

  2. Maria Palau i Padró 16 octubre, 2013 a 18:39 #

    Quanta raó!

    Maria

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: