Archivo | ABRIL RSS feed for this section

Carmen (Abril)

26 Abr

Quan la rateta presumida anava cap al centre comercial amb la gran moneda que acabava de trobar, es va trobar al banquer del poble.

– Bon dia rateta! On vas tan contenta?

– Bon dia banquer! Vaig al centre comercial perque avui he aconseguit un diners extres i em vull comprar un llacet que em farà irresistible davant qualsevol bon partit.

– Uns diners extres? I te’ls vols gastar? No has pensat en estalviar fent una inversió?

– Una inversió? Invertir a on?

– No sé si te n’has adonat de que amb aquesta moneda ja tens l’entrada per poder comprar-te un pis.

– Un pis? Però si per això calen moltes més monedes i jo no les tinc!

– No et preocupis rateta, des del banc posarem la resta i amb el temps còmodament ja ens ho aniràs tornant. Tu que ets tan maca i alegre, sempre tindràs escaletes que escombrar i monedes per anar retornant el deute. És molt fàcil, ja veuràs.

La rateta va quedar impressionada. Gràcies a aquella troballa es podria comprar un pis! Confosa, va rumiar allò que el banquer li havia proposat. Per una rateta tan presumida comprar el llacet era molt temptador, però potser li convenia més sacrificar-se fent la inversió. Eren molts els missatges que al llarg de la seva vida havia anat rebent i semblava que per primer cop prenien sentit: atrevir-se a pensar en gran per prosperar; planificar el futur; buscar formes d’estalvi; tenir alguna cosa per poder vendre si cal; no deixar passar el tren de les oportunitats;…

I així va ser com la rateta va començar a complicar-se la vida. En el pitjor moment i sense calcular prou bé l’impacte de la seva decisió, va comprar per dues-centes monedes un pis que pocs mesos després en valia només cent i pel que, sumant els interessos del préstec, haurà d’acabar pagant-ne tres-centes. De retruc, en passar a tenir la condició de propietària, va començar a suportar uns impostos cada cop més importans i a atendre noves despeses per la conservació del pis.

Davant tot plegat, aviat se’n va adonar de que no li quedava altra que renunciar de per vida a comprar-se el llaç i aguantar-ho tot per tal de no perdre la feina que li havia de permetre fer front a tantes obligacions.

Ara el banc guanya més monedes, el país té treballadors més submissos i l’Estat pot reclamar més impostos. Tots hi guanyen…. menys la rateta.

 

 

Anuncios

Isabel (Abril)

5 Abr
Es una cuestión de supervivencia, de legítima defensa.
Somos un clan, unido y solidario. ¿Por qué motivo una nueva legalidad ha de ser sinónimo de nuestra desaparición?
No os equivoqueis, nosotros seguimos porque sin nosotros, vosotros no sois nada.
Sois sólo un objeto que hay que dominar. Un pelotón sin resistencia a merced de las órdenes de quienes ofrecen un discurso que os proteja.
Sois vosotros quienes no teneis madurez para encontrar el verdadero sentido a vuestra vida.
Solo pensais en la sociedad como un lugar del que se obtienen cosas, alimentamos vuestra vida cómoda, aunque no tenga sentido.
Nos culpais por ser opresores y alineantes, pero sólo os exigimos sumisión en nombre de la eficiencia del conjunto
En el Islam se dice que hace falta sacrificar dos tercios de un pueblo para salvar una parte sana. Nosotros aplicamos esta ley tan antigua como los árabes.
¿Y os indignais por qué hay 6 millones de parados y 125.000 familias con hipotecas ejecutadas? Nos decís que la pobreza ha llegado a los niños. No nos lo creemos y en todo caso los responsables son los padres de esta desgracia. Se habla de mártires. Es completamente normal torturar para salvar a la población que todavía nos son fieles.
Los indignados no son más que terroristas que quieren que durmamos en el depósito de cadáveres.
Entre nosotros hemos establecido vínculos de sangre y cada dia somos más poderosos.

Consigna Abril

3 Abr

Recollint proposta de la Susana, aquest mes hem de redactar contes o relats breus amb la crisi com a tema de fons.

Crisi

Busquem consigna d’Abril

23 Mar

Buscar

Mentre esperem que arribin més relats amb la consigna de Març, ja podem anar fent noves propostes de tema escribint directament a “Comentarios” d’aquesta entrada.