Archivo | GENERAL RSS feed for this section

La Mariona ens fa arribar aquest escrit del seu pare

16 Oct

  A TALL  DE  MANIFEST

 

No sé a quin organisme em tinc que dirigir. Un amic, a l’arribar a un agnosticisme total, ha anat a la parròquia perquè li esborressin la seva afiliació a ser catòlic, apostòlic i romà.

Ara cerco una entitat, potser la ONU, potser l’UNESCO, per tal de donar-me de baixa de la meva inscripció de formar part de l’humanitat. D’aquest col·lectiu de mamífers que maten, que roben, que violen, que falsegen sentiments amb un fanatisme que, amb molt de teatre, amaga l’ambició del diner.

Un somer repàs del segle XX dona una xifra de morts de cent milions, potser quedo curt. Quan contemplo a la televisió l’ imatge d’ un humà darrera un parapet prement un fusell per disparar un tret amb la finalitat d’abatre un ésser a qui el cor batega que deixarà d’esser estimat i que està farcit d’il·lusions, se’m gela la sang.

El causant de la mal i feta, aquesta nit, dormirà tranquil i potser serà condecorat i titllat d’ heroi per haver abatut un desgraciat.

En un simposi d’ especialistes militars, s’ha arribat a la conclusió que el bombardeig de Dresde no era necessari (hi moriren cent mil persones). Qui va ser el que va ordenar aquest carnatge?El fet és sols una mostra. Tenim constància de l’ hecatombe de Verdú, del camí de les Dames, de la invasió de Rússia. També en el nostre país, pensem en la batalla de l’ Ebre, en la conquesta de Badajoz i en un etcètera sagnant.

Quin cervell va entabanar cinc cents mil persones perquè es fessin escàpols ja que l’ enemic era ferotge i emprengueren el camí cap a França? Era una munió de dones, homes, infants suportant un fred polar (era el mes de gener de 1939) i per més inri l’aviació franquista anava metrallant aquest corrua de miserables.

Tots els que manaren aquestes mal i fetes dormien tranquils penjant-se medalles i condecoracions.

No em refereixo solament al passat. Actualment trobem inhumnes la invasió de l’ Iraq, la constant sangonera de jueus i palestins i les guerres trivial d’Àfrica.

No és indignant que una genteta tingui seqüestrada una senyora (Íngrid Betancourt) durant cinc anys i els organismes internacionals de les altes instancies facin els ulls grossos i que el països que són tan rics tolerin la fam que colpeja l’ Àfrica?

Tinc motius suficients per donar-me de baixa d’aquesta conxorxa que es diu humanitat. I m’afiliaria, de bon grau, a la raça equina o asnal. Per tant comunico als meus amics, coneguts i saludats que no trobin estrany que en els propers Tres Tombs que celebrin a la vila em vegin formant part de la desfilada amb uns cascavells lluentíssims.

Rafel Bigorra i Rius

Mariona

28 Mar

Adéu a Stéphane Hessel

Ahir ens vam despertar amb la trista notícia de la mort de Stéphane Hessel, franco-alemany,resistent, polític, pensador, escriptor, poeta i diplomàtic que va participar en la redacció de la Declaració del Drets humans. Home lliure de la seva paraula i de la seva vida,de semblant tranquil, afable i reposat que no refusava cap entrevista per donar-nos lliçons de vida i que ens deixa una ploma plena d´ alternatives per un món millor.

Diu en una entrevista al País al 29 de maig de 2011 quan li pregunten si és un héroe:

Un héroe! [Risas] Le cuento algo: Cuando me detuvieron cogí un trozo de papel y escribí un soneto de Shakespeare que sabía de memoria: “No longer morn for me when I am dead…”. Como diciendo, si me fusilan mañana, que mi esposa sepa que no quiero luto, sino que sea feliz. Ridículo, esto siempre resulta ridículo.

-Es una manera noble de enfrentarse a la muerte. La vida está llena de ironías.

Des del cel, Stéphane Hessel, mira amb mi l´ homenatge que el govern francès t´ ha volgut rendir i possiblement diràs que ha sigut la teva última ironia.

La televisió francesa France 2 ha retransmet la cerimònia i jo asseguda al teu costat amb una manteta als genolls i un got d´ aigua a la tauleta l´ he seguit:

La Cour d´honneur  des Invalides s´ ha vestit de dol. Les columnes que la contemplen deixen caure una llagrimeta  al veure entrar el fèretre sostingut per dotze militars amb les botes lluents i impecablement vestits per l´ ocasió. L´ han col·locat al mig del pati cobert per un elegant drapeau français (bandera francesa) bleu, blanc,rouge.

La marxa fúnebre de Handel afegeix solemnitat a l´ acte presidit pel cap del govern francès, amb la presencia de personalitats i de la seva família, de peu i en renglera:la seva vídua amb mocador de quadres vermells i un abric negre de pell de conill, la seva filla agafada del bracet de la seva mare, amb un fulard color mostassa, un anorac del Decatlon, els seus fills correctament vestits i els nets que tampoc volen saber res d´ aquell protocol que imposa l´ acte. Un amb rastas que li arriben a les espatlles, una altre amb pantalons amples de color groc, un altre amb jaqueta de cuir i estètica punk.

També he de dir que els ministres francesos també s’han saltat el protocol de solemnitat. La ministra de justícia va amb un jersei vermell arrapat al cos i un abric beix que sembla que li han deixat perquè li penja de tot arreu. I és que sembla que el difunt els hagi dit a cau d´ orella que aquella cerimònia no és per ell, que ell vol un món just,que no és possible un món en què uns ho tenen tot i els altres no tenen res. Que els fast i la pompa no van amb ell, que no vol saber res d’aquella cúpula daurada que presideix  el monument que acollia els militars malats, ni dels galons, ni de les medalles. Hagués preferit estar envoltat per  la gent del poble, la que surt del no res, la gent que lluita perquè tothom tingui un tros de pa i un sostre a on viure.

Amb aquell  “Indignez-vous” ens va demostrar que hi ha altres vies per crear benestar social, va remoure les consciencies contra la indiferència, la corrupció, la injustícia, el malbaratament. El moviment social inspirat en ell es va estendre per tot Europa i va arribar a casa nostra amb el nom del “Moviment del 15M”.

La glamorosa i elegant Carole Bouquet amb aire seriós i emocionat, ha volgut rendir-li un homenatge ben merescut  sota una carpa blanca improvisada a causa del mal temps i de la pluja que sovinteja a París.

Al costat del seu amic difunt i al mig del pati, li diu:

-Stéphane pour vous, un poème d´Apollinaire que vous aimez tant (Stéphane per vostè un poeme d´Apollinaire que tan li agrada):”La jolie rousse”

L´ acte senzill però molt emotiu acaba amb un discurs formal que possiblement no hagués agradat al nostra apreciat Stéphane Hessel i amb  l´ himne dels partisans seguit de la Marseillaise que li diu: “Allons enfants de la patrie le jour de gloire est arrivé…” per tu, Stéphane Hessel, també el teu dia de gloria tan merescut ha arribat.

Stéphane Hessel, què t´ han semblat tots aquests honors?. T´ esperaves aquesta última ironia del destí?

Adéu Stéphane Hessel. Gràcies per haver-nos feu l´ ullet dient-nos que hem de crear una altra societat més justa.

Un gest de tendresa i d´ agraïment es dibuixa en els meus llavis.

Mariona Bigorra

Apartat GENERAL dins del d’Escriptura

8 Ene

Espai pels escrits que volguem compartir i que no corresponen a cap consigna mensual.

Per partipar hi ha dues opcions: 1) Enviar-me per correu els vostres textes; o 2) Publicar-los vosaltres a “Comentaris” d’aquesta entrada. De qualsevol forma, els recolliré i publicaré com a nova entrada. Llavors els podrem comentar mitjançant el camp de “Comentaris” de l’entrada corresponent.