El proper dimarts 21 d’abril, a les 19.30 h, la Susana Camps presenta al Vil·la Florida dos llibres d’excompanyes nostres que s’han llençat a l’aventura d’editar:
Maricel Auladell, autora de «La iaia de Sant Cugat quan era petita»
Marta Blanch, amb la sèrie de contes per a l’educació en la diversitat «Univers Divers»
Una excel·lent excusa per retrobar-nos i gaudir d’aquest gran esdeveniment.
A TALL DE MANIFEST
No sé a quin organisme em tinc que dirigir. Un amic, a l’arribar a un agnosticisme total, ha anat a la parròquia perquè li esborressin la seva afiliació a ser catòlic, apostòlic i romà.
Ara cerco una entitat, potser la ONU, potser l’UNESCO, per tal de donar-me de baixa de la meva inscripció de formar part de l’humanitat. D’aquest col·lectiu de mamífers que maten, que roben, que violen, que falsegen sentiments amb un fanatisme que, amb molt de teatre, amaga l’ambició del diner.
Un somer repàs del segle XX dona una xifra de morts de cent milions, potser quedo curt. Quan contemplo a la televisió l’ imatge d’ un humà darrera un parapet prement un fusell per disparar un tret amb la finalitat d’abatre un ésser a qui el cor batega que deixarà d’esser estimat i que està farcit d’il·lusions, se’m gela la sang.
El causant de la mal i feta, aquesta nit, dormirà tranquil i potser serà condecorat i titllat d’ heroi per haver abatut un desgraciat.
En un simposi d’ especialistes militars, s’ha arribat a la conclusió que el bombardeig de Dresde no era necessari (hi moriren cent mil persones). Qui va ser el que va ordenar aquest carnatge?El fet és sols una mostra. Tenim constància de l’ hecatombe de Verdú, del camí de les Dames, de la invasió de Rússia. També en el nostre país, pensem en la batalla de l’ Ebre, en la conquesta de Badajoz i en un etcètera sagnant.
Quin cervell va entabanar cinc cents mil persones perquè es fessin escàpols ja que l’ enemic era ferotge i emprengueren el camí cap a França? Era una munió de dones, homes, infants suportant un fred polar (era el mes de gener de 1939) i per més inri l’aviació franquista anava metrallant aquest corrua de miserables.
Tots els que manaren aquestes mal i fetes dormien tranquils penjant-se medalles i condecoracions.
No em refereixo solament al passat. Actualment trobem inhumnes la invasió de l’ Iraq, la constant sangonera de jueus i palestins i les guerres trivial d’Àfrica.
No és indignant que una genteta tingui seqüestrada una senyora (Íngrid Betancourt) durant cinc anys i els organismes internacionals de les altes instancies facin els ulls grossos i que el països que són tan rics tolerin la fam que colpeja l’ Àfrica?
Tinc motius suficients per donar-me de baixa d’aquesta conxorxa que es diu humanitat. I m’afiliaria, de bon grau, a la raça equina o asnal. Per tant comunico als meus amics, coneguts i saludats que no trobin estrany que en els propers Tres Tombs que celebrin a la vila em vegin formant part de la desfilada amb uns cascavells lluentíssims.
Rafel Bigorra i Rius
Com ho tenim per veure’ns el proper dimarts 8 a les 11:15? Just abans de que comenci el taller d’escriptura. Així qui vagi al taller només ha de venir una mica abans.
Què us sembla?
Vem quedar en fer convocatòria per aquest dimecres a les 9:30. Anireu?
PESCANT TRESORS 